L’arbre

L’arbre

 

Contes curts

L’arbre.

 

A Dalt d’un turonet hi havia un arbre jove i feliç. Des d’allà dalt podia contemplar molt bé tot allò que l’envoltava i també el gran cel que l’acompanyava cada dia i cada nit. Durant el dia, el cel era d’un blau intens amb el sol brillant. Durant la nit, la foscor acompanyada de la blanca lluna i les estrelles. Però de tant en tant el cel es tapava de núvols grisos i queia aigua del cel que el mullava i el refrescava.

Les nit se les passava observant el cel, per veure com la lluna canviava de forma. Unes nits era un disc sencer, unes altres era mig disc i hi havien nits que no es veia la lluna, però aprofitava llavors per observar l’espectacle del gran cel estrellat.

 

Durant el dia, l’arbre podia veure com el paisatge canviava al seu voltant. Hi havia èpoques que només es veia un camp verd ple de flors, on ocells i animals diversos cobraven vida. Semblava que s’estigués preparant una gran festa. Tots corrien amunt i avall atrafegats, preparant coses. Plens d’energia i alegria.

 

Després de la primavera venia l’estiu, on la calor i el sol eren els protagonistes. Els animals havien criat entre les branques i les fulles de l’arbre, i cada dia, quan sortia i es ponia el sol, es podia sentir la melodía de la vida.

 

Un cop passat l’estiu venia la tardor, acompanyada dels dies mes curts. Durant aquells dies l’arbre es desanimava una mica, perquè veia com les seves magnífiques fulles anaven caient a terra i canviaven de color. Tot i la tristesa de la seva pèrdua,  es meravellava de la gran quantitat de colors del paisatge. De verds passaven a ser groguencs, desprès ataronjats i finalment marronossos. 

 

Però com tot, la tardor es va acabar i va deixar pas a l’hivern. El fred, els dies curts i la neu acompanyaven l’arbre sobre el turonet. Havia perdut les seves estimades fulles i se sentia trist i sol. 

Però per sort després de l’hivern sempre torna la primavera.

Fi.

No Comments

Sorry, the comment form is closed at this time.