Contes curts. L’ocell.

Contes curts. L’ocell.

Contes curts

L’ocell.

Hi havia una vegada un ocellet petit, petit, en un niu. Des d’allà, juntament amb els seus germans, observava el gran món que l’envoltava; ell era feliç així.

Però un dia els seus pares els van convidar a aixecar el vol i explorar el món. Ell quan va sentir això va tenir molta por. Aquell món era molt gran i ple de perills. No, no, ell no volia anar-se’n de el niu, ell es volia quedar allà sempre, només observant el món.

Els seus pares no van voler insistir massa, i ell es va quedar al niu mentre els altres marxaven a explorar. Anava passant els dies i ell anava veient com els seus germans volaven, reien i jugaven.

Quan tornaven a el niu li explicaven emocionats el que havien vist i après allà fora.

A poc a poc l’ocell va sentir una necessitat dins de si de fer el mateix que els seus germans, però tenia una por horrible.

El primer dia va començar a moure les ales al niu, el segon dia va intentar volar per enccima de el niu, el tercer dia es va atrevir a volar una mica fora i el quart dia es va atrevir a volar amb els seus germans, que li anaven animant.

Estava molt content del que havia aconseguit a poc a poc, superant de mica en mica la seva por.

A partir del cinquè dia l’ocell va volar i volar i ningú el va detenir.

Malgrat els perills que li podien esperar, va vèncer la por i va poder veure el món més enllà de el niu.

 

Fi.

Gràcies per llegir-lo.

Tens més contes curts al meu blog https://www.martacomas.com/blog/

I si t’ha agradat m’encantarà saber-ho. Això m’anima a seguir creant.

Si us plau demostra que ets humà, selecciona Flag.



No Comments

Sorry, the comment form is closed at this time.