Contes curts

Contes curts

 

Contes curts

Comencem

 

Des de nena els contes han estat una part molt important a la vida. Quan era petita, el millor moment del dia era quan els meus pares m’explicaven un conte abans d’anar a dormir. Després, de més gran, em van regalar una llibreta amb unes tapes molt maques que m’evocaben a mons fantàstics i a tot tipus d’històries. Per això la vaig utilitzar per escriure contes que a mi m’agradaven sentir. La majoria eren històries històriques, tràgiques, amoroses (era aquell moment que començava l’edat del pavo). Per a mi aquelles històries tenien molt de sentit i m’agradava molt escriure-les. Però la resta de gent a qui els hi llegia, tota orgullosa, no les entenien.

Des de petita m’ha costat molt aprendre a llegir i escriure. Tenia problemes d’escriptura i feia moltes faltes. Per a mi l’escola va ser dura perquè el que a tothom se li donava bé (en especial les matemàtiques i les llengües) a mi em costava horrors. M’esforçava molt per millorar; feia molts dictats, demanava que la mare m’ajudes a veure les faltes d’ortografia i em revisava les estructures dels textos. El meu esforç quasi no es veia reflectit desprès a l’escola. I vaig començar a sentir-me inferior als altres i la meva autoestima va anar cap avall. Va arribar un moment que el que considerava una de les millors coses que feia, escriure contes, no era bona perquè ningú les entenia. Per aquest motiu vaig abandonar aquest hàbit.

De més gran vam descobrir que tinc un trastorn de lateralitat que afecta a l’aprenentatge (perquè us feu una idea és molt similar a la dislexia). Vam entendre moltes coses que em passaven a l’escola i va ajudar a rebaixar la meva inquietud.
Quan ja estava a la Universitat i feia de monitora de colònies a l’estiu vaig començar a explicar contes els nens abans d’anar a dormir. Cada nit n’explicava un de nou, alguns inventats per a mi i altres que em sabia de memoria. No podia llegir-los perquè no hi havia llum, per tan moltes vegades improvitzava. M’encantava explicar contes perquè s’adormissin i em feia sentir orgullosa quan els nens em demanaven que els hi expliques un conte.
( Si mai teniu problemes per adormir els vostres nens, es un mètode infalible, explicar-lis un conte en veu fluixeta i amb els llums apagats)

Els últims anys de la carrera de disseny gràfic vaig descobrir la il·lustració, que em va fascinar. Era una altre manera de crear històries sense fer servir l’escriptura. Vaig decidir especialitzar-me en aquesta branca artística i gràcies a la il·lustració em vaig convertir en una narradora d’imatges. Això que va fer que recuperes la meva autoestima.

Va ser fa molt poc, quan parlant amb el meu pare, ell em va animar a tornar a reprendre l’escriptura de contes. Amb molt de compte he tornat a escriure petites històries que també he il·lustrat i que m’agradaria compartir amb vosaltres. Per això, he pensat que a partir d’ara intentaré anar penjant algunes històries que he escrit i il·lustrat perquè pogueu llegir-les i explicar-les als vostres nens i qui sap si dintre d’un temps puc fer-ne un llibre.

Tags:
, ,
No Comments

Sorry, the comment form is closed at this time.